Tot i que hi havia moltes cadires d'oficina estèticament influents a principis del segle XX, era un punt baix per al disseny ergonòmic.Per exemple, Frank Lloyd Wright, va crear moltes cadires impressionants, però com altres dissenyadors, estava més interessat en la decoració de cadires que en l'ergonomia.En alguns casos, sí que va tenir en compte l'activitat humana.La cadira Larkin Building de 1904 va ser dissenyada per a mecanògrafs.Quan la mecanògrafa s'inclina cap endavant, també ho fa la cadira.
A causa de la mala estabilitat de la cadira, que més tard es va anomenar "cadira suïcida", Wright va defensar el seu disseny, dient que requeria tenir una bona postura asseguda.
La cadira que va fer per al president de l'empresa es podia girar i ajustar la seva alçada, era considerada una de les cadires d'oficina més grans.La càtedra, ara es troba al Metropolitan Museum of Art.
A la dècada de 1920, la idea que asseure's còmodament feia mandra a la gent era tan comuna que els treballadors de les fàbriques s'asseien als bancs sense esquena.En aquell moment, hi havia cada vegada més queixes sobre la disminució de la productivitat i les malalties dels empleats, especialment entre les treballadores.Així, l'empresa Tan-Sad va posar al mercat un seient que pot ajustar l'alçada del respatller.
L'ergonomia es va popularitzar gradualment en aquest moment als anys 50 i 60, però, el terme havia sorgit més de 100 anys abans i no va sortir a primer pla fins a la Segona Guerra Mundial.Els estudis han demostrat que després de la Segona Guerra Mundial, molts llocs de treball ens obligaven a seure.La cadira MAA de 1958, dissenyada pel dissenyador de Herman Miller, George Nelson, va ser nova perquè el respatller i la base s'inclinaven de manera independent, creant una nova experiència per al cos humà en el treball.
A la dècada de 1970, els dissenyadors industrials es van interessar pels principis ergonòmics.Hi ha dos llibres americans icònics clau: "Measure of Man" de Henry Dreyfuss i "Humanscale" de Niels Diffrient il·lustren les complexitats de l'ergonomia.
Rani Lueder, ergonomista que fa dècades que segueix la càtedra, creu que els autors dels dos llibres simplifiquen massa d'alguna manera, però que aquestes directrius simplificades ajuden en el desenvolupament de la càtedra.Devenritter i els dissenyadors Wolfgang Mueller i William Stumpf, mentre implementaven aquestes troballes, van inventar el mètode d'utilitzar escuma de poliuretà modelada per suportar el cos.
El 1974, el magnat de la fabricació moderna Herman Miller va demanar a Stumpf que utilitzés la seva investigació per dissenyar una cadira d'oficina.El resultat d'aquesta col·laboració va ser la cadira Ergon, estrenada per primera vegada l'any 1976. Encara que els experts en ergonomia no estan d'acord amb la cadira, no estan d'acord que ha portat l'ergonomia a les masses.
La cadira Ergon és revolucionària pel que fa a l'enginyeria, però no és bonica.Entre 1974 i 1976, Emilio Ambasz i GiancarloPiretti van dissenyar la "Chair Chair", que combina enginyeria i estètica i sembla una obra d'art.
El 1980, el treball d'oficina va ser el segment de més ràpid creixement del mercat laboral dels EUA.Aquell any, els dissenyadors noruecs Peter Opsvik i Svein Gusrud van proposar una solució alternativa per al mal d'esquena, l'assegut crònic a l'escriptori i altres problemes de salut: no seure, agenollar-se.
La cadira noruega Balans G, que abandona la posició asseguda tradicional en angle recte, utilitza un angle cap endavant.El seient Balans G mai ha tingut èxit.Els imitadors van produir en massa aquestes cadires sense tenir en compte seriosament el disseny, la qual cosa va provocar un flux constant de queixes sobre dolors al genoll i altres problemes.
A mesura que els ordinadors es van convertir en una part essencial de les oficines a la dècada de 1980, els informes de lesions relacionades amb l'ordinador van augmentar i molts dissenys de cadires ergonòmics van permetre més postures.El 1985, Jerome Congleton va dissenyar el seient Pos, que va descriure com a natural i de gravetat zero, i que també va ser estudiat per la NASA.
El 1994, els dissenyadors de Herman Miller Williams Stumpf i Donald Chadwick van dissenyar la cadira Allen, probablement l'única cadira d'oficina ergonòmica coneguda pel món exterior.La novetat de la cadira és que recolza la columna lumbar, amb un coixí en forma implantat a l'esquena corba que pot canviar amb el cos per adaptar-se a diverses posicions, ja sigui reclinat per parlar per telèfon o inclinat cap endavant per escriure.
Sempre hi ha un dissenyador que s'emborratxa durant la investigació, gira i escup a la cara del món.El 1995, just un any després de l'aparició de la cadira Allen, Donald Judd, a qui Jenny Pinter va anomenar artista i escultor, va ampliar el respatller i va augmentar la maniobrabilitat del seient per crear una cadira recta i semblant a una caixa.Quan li van preguntar sobre la seva comoditat, va insistir que "les cadires rectes són les millors per menjar i escriure".
Des de la introducció de la cadira Allen, hi ha hagut moltes cadires impressionants.Mentrestant, la paraula ergonomia ha quedat sense sentit perquè hi ha més i millors estudis que mai, però encara no hi ha un estàndard sobre com identificar si una cadira és ergonòmica.
Hora de publicació: 16-jun-2023